OSTEOPATIA

L’osteopatia és una disciplina terapèutica basada en el coneixement de l’anatomia i la fisiologia del cos humà, en la qual s’estudia a l’individu i la seva patologia amb un enfocament holístic. Això significa que es considera tot el cos com una unitat interconnectada, i s’enfoquen en relacionar totes les estructures i sistemes del cos entre sí. Per tant, és essencial realitzar una bona història clínica per poder crear un protocol de tractament personalitzat per a cada pacient.

Què vol dir tot això? En termes de tècniques, l’osteopatia ofereix diferents enfocaments:

Estructural: Aquest enfocament es centra especialment en les estructures òssies, musculars i articulars. S’utilitzen diverses tècniques manuals, com mobilitzacions o manipulacions articulars, per millorar la funció i la mobilitat d’aquestes estructures.

Visceral: A través de l’osteopatia visceral, s’investiga la relació entre les lesions estructurals i com afecten el sistema visceral, i viceversa. És crucial per al bon funcionament del cos mantenir una bona mobilitat entre les estructures viscero-estructurals.

Craneosacral: Basada en l’equilibri natural del cos, l’osteopatia craneosacral es centra en garantir la lliure circulació del líquid cefaloraquidi i el moviment lliure de les articulacions del crani i del sacre.

Els principis fonamentals de l’osteopatia inclouen:

      L’estructura governa la funció (i viceversa): Aquest principi destaca la interconnexió entre l’estructura física del cos i la seva funció. Si una part del cos no està en el seu lloc adequat o no funciona correctament, pot afectar negativament la funció global del cos.

      Llei de l’arteria: Aquest principi ressalta la importància d’un bon funcionament del sistema circulatori per mantenir la salut dels teixits i els òrgans. Una disminució del flux sanguini pot conduir a problemes funcionals i de salut.

      Principi de l’autocuració i autoregulació: L’organisme té una capacitat innata de curar-se i regular-se a si mateix. Això significa que, amb les condicions adequades, el cos pot equilibrar les seves constants fisiològiques i reparar-se a si mateix.